Hola estimado Ricardo,

què tal estàs? Espero que bé 😊

Jo estic emocionadíssima i també a full perquè en pocs dies llanço un nou projecte, en què porto treballant des de fa mesos. Ara encara no et puc explicar de què es tracta però apunta’t aquesta data, dilluns 24 d’octubre.

Just en una setmana, t’enviaré un email amb TOTS els detalls. Txa txán 😜 Em moro de ganes d’explicar-t’ho, però he d’esperar que estigui tot llest. De fet, tu i totes les altres mares i companyes de la comunitat sereu les primeres a rebre la info d’aquest nou projecte. I espero que us agradi, us sigui útil i us apunteu 🥰

Dit això, torno al tema que ens ocupa avui: Com educar en el feminisme a les nostres criatures? L’assumpte sobre el que estem reflexionant a la Comunitat Mares desobedients aquest mes d’octubre.

A l’anterior missatge, Ricardo, et plantejava perquè cal una educació en clau feminista, fins a quin punt les dinàmiques que es donen en la família, l’escola, la societat… estableixen les bases de les desigualtats entre dones i homes des de la infància.

Ara torno de nou a tu per donar-te alguns consells pràctics sobre què podem fer com a mares i, si no tens criatures, com a adults, per intentar minimitzar aquestes dinàmiques.

Així que, comencem!

Seguim amb la reflexió:
Alguns consells pràctics

1e Cronsell

No hi ha una recepta màgica, ni tot és a les nostres mans

Crec que això és important assenyalar-ho en primer lloc per a no tenir unes expectatives impossibles d’aconseguir, i per tant descoratjar-nos. Com a mares, i si no tenim criatures com a persones en general, podem fer molt, però també hi ha coses que van més enllà del nostre abast. Ser-ne conscients, ens ajuda a no defallir en l’intent 😉

I un altre consell abans d’entrar en temes pràctics: ser conscients que els infants necessiten un acompanyament, una mirada i una educació en clau feminista és el primer pas per començar a canviar les coses 🔥

2n Consell
Educar en el feminisme no implica només a les nenes

Quan pensem en educar en el feminisme, podem caure en la falsa idea de creure que això ens afecta només si tenim nenes. Heus aquí un error. Educar en el feminisme és necessari tinguem filles o tinguem fills.

Òbviament, les nenes són el subjecte que pateix les desigualtats de gènere, i estan exposades a un model de feminitat tòxic i a unes violències estructurals, però els nens són també víctimes d’aquest sistema patriarcal que els imposa un model de masculinitat perjudicial. per a ells i per a les dones. Per aquest motiu quan parlem d’educar en el feminisme, hem de tenir en la mirada tant a les nenes com als nens.

3er Consell
Què fem a casa?

Les persones de referència a la família som exemple. Les criatures aprenen, i molt, del que veuen a casa. Així que si el nostre nucli familiar està format per una parella heterosexual, una dona i un home, és important que tots dos ens responsabilitzem de les feines de cura, tant aquelles que impliquen executar tasques (rentar, netejar, anar a comprar menjar o roba, cuinar, acompanyar les criatures al col·legi, al centre sanitari…) com les que impliquen una càrrega mental (organització del menú setmanal, agendar visites amb la pediatra i reunions a l’escola). La nostra criatura ha d’aprendre que cuidar és cosa de tots.

Tal vegada això no sigui fàcil, ja que no tan sols depèn de nosaltres, com a mares, sinó també de la parella, i dels condicionants socials com el mercat laboral o els serveis públics. Tot això ho hem de poder parlar amb el nostre company. Educar els infants sense estereotips de gènere implica assumir un compromís personal.

4t Consell
Com ens relacionem amb els infants?

Quantes vegades li han dit a la nostra filla com n’és de dolça i bonica? I si tenim un fill, “però què fort i valent ets!”. Quants cops hem sentit això de que plorar és cosa de nenes? Totes aquestes frases són tan sols un exemple de com les criatures són tractades de manera diferent en funció del gènere, i això en condiciona el present i el futur.

Intentem tractar els infants no en funció de si és nena o nen, sinó simplement per ser qui són. No associem comportaments ni actituds al gènere. Cada criatura s’ha de sentir lliure d’expressar-se i mostrar els sentiments, sense condicionants.

5è Consell
No hi ha jocs, ni colors, ni disfresses de nenes, i altres de nens

Associar un joc, un color, una disfressa a les nenes i uns altres als nens és resultat d’una construcció social i cultural. Totes les criatures haurien de poder jugar i vestir com volguessin. Però, sovint això no passa. Des de petites, fins i tot nadons, a les nenes se les vesteix de rosa i als nens de blau. Les botigues de roba o joguines classifiquen els seus productes en funció del gènere dels infants. I el primer que et pregunten en anar a comprar és si el que estàs buscant és per a un nen o una nena.

Escoltar què volen les criatures (gustos, desitjos, preferències…) és important. No ens deixem portar per comprar-los unes coses o unes altres en funció del gènere.

I és clar que tot això no acaba en nosaltres, les mares, o en les famílies, les criatures socialitzen en un entorn que les empeny a vestir-se, jugar, comportar-se en funció de determinats estereotips de gènere. Quins dibuixos animats veuen i quins rols de gènere tenen els personatges? A què juguen i com vesteixen les amigues i els amics? Quina mirada educativa hi ha a lescola? Com els acompanyen d’altres adults? Siguem conscients de tot això, i no ho potenciem 💜

Així arribem, Ricardo, al final d’aquest missatge 😊

Com sempre em fa molt feliç escriure’t i poder compartir amb tu reflexions i mirades a la maternitat en clau feminista, perquè tant nosaltres com les nostres criatures (si en tens) tinguem una maternitat i una infància més lliure i feliç 😍

Espero que tots els consells que t’he donat avui per educar en una mirada feminista et siguin útils 🙌

Et recordo que la setmana que ve torno a tu…. amb UNA GRAN SORPRESA!

T’ho comentava al principi, en una setmana llanço nou projecte i tu, Ricardo, i totes les companyes d’aquesta meravellosa comunitat sereu les primeres a conèixer de què es tracta. I fins aquí puc parlar! 🤭

Fins aleshores, una abraçada molt i molt forta! ❤

Esther Vivas para RTG